Sobre cómo la derecha sabe

—Perdó, una pregunta. Vustè sap si als estrangers els obliguen a fer exàmens de català? Perquè jo estic fent l'Escola Secundària Obligatòria per adults i el professor l'altre dia va dir que els estrangers no han de fer exàmen.

— [Silencio...] El que el professor deu haver dit és que els dos primers anys no compta la nota, però sí que s'ha d'avaluar.

— Ah... perquè jo n'estic farta, sap? Ara vindran les elccions. A mi, el Zapatero m'ha decepcionat. A sobre aquesta gent de fora ve a robar-nos... Jo votaré al PP, miri... o a CiU. A mi ja m'han entrat a casa, la meva cunyada té un hotel... ella no té problemes de diners, ni res, però vol tancar-lo, perquè sinó li entraran totes aquestes mafies dels estrangers... Quan jo vaig a l'hospital, allà donen atenció als ilegals abans que a nosaltres. Aquestes coses no passen a Suècia o a Noruega... Perquè quan van tancar la fàbrica del barri, on treballava el meu pare... se'n recorda?

—No, jo no sóc d'aquí. Sóc estranger.

—Ah... és que no pot ser... aquestes coses només passen a Catalunya... Miri, Austràlia, Anglaterra... Aquí si un va a fer un cafè o a un restaurant ja no pot demanar lo d'abans. No entenen. L'altre dia, vaig demanar un tallat i em van dir que no ho sabien fer. Això acabarà com a França. Bueno, perdoni, eh? Fins i tot m'agrada que vustè parli català...

[Suena el teléfono]

—Perdoni, eh? D'on és vustè?

—Sóc argentí.

—Aquestes eleccions seran dificils. [Se va. Vuelve rápido.] Miri, jo sóc catalanista perquè a Catalunya sempre ens passa això... Els castellans... Al meu avi, a la Guerra Civil... Clar, perquè aquí vam tenir guerres i coses que vosaltres a Argentina i països d'aquests no van tenir mai... Per això li dic.